Avui m'he despertat amb il·lusió d'infant,
encara que no vaig poder veure la cavalcada
feia dies que
feia dies que
havia escrit la meva carta als Reis d'Orient plena de desitjos.
M'he despertat i he mirat al meu costat,
era sol al llit,
el regal que volia no me l'havien portat,
era el més desitjat, el que necessitava per viure,
el que em permetria poder respirar cada dia
i viure envoltat d'il·lusions,
el que m'hagués donat forces per resistir amb garanties d'èxit
aquests moments finals d'etapa dura de la meva vida.
M'he sentit decebut
però he cercat respostes,
en el seu lloc m'he trobat un petit escrit
amb els segells reials que deia:
"Aquest regal que vols no te l'hem volgut portar avui,
volem que siguis fort i sabem que ho ets,
esforça't i sigues valent, arribes al final,
has de saber que tot això et servirà per valorar més
el teu desig quan te'l farem real.
No dubtis que te'l donarem però,
tot aquest temps d'espera farà de tu
una persona millor i més gran
i aquest és el nostre regal per a tu.
Amb amor,
Melcior, Gaspar i Baltasar"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada