Pintant

Bon dia als que em llegiu o em visiteu i als que no heu arribat mai fins aquí.

Ahir vaig reprendre una teràpia que no havia d'haver arraconat mai, però, per manca d'aquest temps que cal per posar-hi tot el que s'hi ha de posar quan es prenen els pinzells ha estat així.

Anomeno teràpia al fet de posar-se davant d'un llenç en blanc perquè en el meu cas és un aïllament de tot el que es belluga al meu voltant, fins i tot oblido el tabac durant hores, és l'estar només pel que la pròpia imaginació em posa davant de la retina combinat amb el que ocupa el propi pensament, amb una solitud i silenci necessaris i només escapçat una mica per una música de fons adient.

Ara, quan m'he llevat, abans de prendre el primer cafè del dia he anat a l'habitació on tinc el que ahir vaig començar, tot perfumat amb les olors característiques que comporten les setrilleres plenes d'essència de trementina i d'oli de lli. El sol entra fins arribar a veure amb claredat el que al vespre resultava un munt de tons barrejats i que no podia percebre realment si les combinacions eren les correctes.

Estic fent un retrat, i l'estic gaudint, un retrat d'algú molt especial i important, i el fet de començar-lo em permet percebre la suavitat i dolçor d'un rostre estimat, em permet ficar-me a dins d'aquella expressió i retenir-la amb molta cura dins de la meva ànima. Intentar treure'n la dolçor d'aquella mirada tal com jo la rebo, la subtilesa d'aquells cabells i l'anhel d'aquella boca, tan propera, però encara desconeguda fins que no he començat a resseguir-la amb detall, en forma i tonalitat, el que expressa i el que vull que m'arribi de tot aquest conjunt perfecte.

Em sento feliç i afortunat de poder tenir-ho a disposició de les meves mans i ulls, donant-li tot el que sento quan recordo moments viscuts a prop d'ella.

Una vegada més us dono les gràcies per llegir-me.

Fins aviat!